Pel camí cap a l’Estatut del treball del segle XXI

Diferents raons d’índole política i social (eleccions generals, nou govern, pandèmia sanitària i devastadora crisi -afortunadament temporal- econòmica i social, recuperació, nou govern) en els darrers cinc anys, ens han col·locat en un escenari on continua sense ser realitat la constitució del grup de persones expertes, anunciat el 2019, per a l’elaboració del nou, renovat parcialment o totalment modificat (aquí els parers polítics, acadèmics, sindicals i empresarials admeten moltes diferències) Estatut del treball, o dels treballadors, que ja s’ha anomenat del segle XXI, del que per cert ja portem vint-i-quatre anys i potser la menció a aquesta data sigui més aviat una referència en clau política. És cert, convé recordar-ho, que aquest nou Estatut ja estava contemplat a l’acord polític PSOE-Unides Podem de desembre de 2019.

Ara bé, que la previsió d’una norma com l’esmentada abans no es convertís en realitat, i evidentment no em refereixo només a la creació del grup de treball sinó també a l’elaboració del nou text normatiu, no vol dir ni de bon tros, que no s’hagi dut a terme un intens procés de reforma de la normativa laboral i de protecció social espanyola des que s’anunciés aquella, i només cal acudir a les pàgines del Butlletí Oficial de l’Estat per confirmar aquesta manifestació, amb un èmfasi especial en les modificacions de la Llei de l’Estatut dels treballadors i de la Llei General de Seguretat Social (LGSS), en el benentès que les modificacions incorporades en aquestes normes arrosseguen les d’altres normes també importants, i serveixi com a exemple la Llei sobre infraccions i sancions a l’ordre social.

Si per a mostra val un botó, o en aquest cas, i per parlar amb propietat, una norma, és obvi que cal referir-se a la coneguda col·loquialment com «la reforma laboral», és a dir el Reial decret llei 32/2021 de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat a l’ocupació i la transformació del mercat de treball, amb una aposta decidida per la millora de l’estabilitat a l’ocupació i per la potenciació dels mecanismes de flexibilitat interna (reduccions de jornada, suspensió de contractes de treball, polítiques de formació i readaptació professional) davant de les anteriorment existents de flexibilitat externa (acomiadaments col·lectius, ampliació de les causes d’extinció).

En aquest procés de reformes igualment ha jugat un paper important, o fins i tot es pot dir que més que important, i el continua jugant, la normativa comunitària i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, donat l’impuls, d’una banda, que el desenvolupament del Pilar Europeu de Drets Socials ha tingut en l’aprovació de diverses Directives comunitàries d’indubtable impacte laboral i que han hagut de ser transposades obligatòriament al nostre ordenament jurídic intern, i d’una altra pel dictat de diverses sentències del TJUE d’indubtable rellevància i que són conseqüència (no només, però sí al bloc més significatiu) de peticions de decisions prejudicials elevades per Jutjats i Tribunals espanyols de l’ordre jurisdiccional social. No podem oblidar tampoc l’impacte de normes internacionals i de resolucions judicials i decisions dels tribunals i òrgans encarregats de la seva interpretació, a les reformes normatives, i a les sentències i interlocutòries dels nostres jutjats i tribunals laborals

En definitiva, el text que cal elaborar, si hem de prendre com a punt de referència l’acord subscrit entre les dues forces polítiques que donen suport a l’actual govern, PSOE i SUMAR, subscrit el 26 d’octubre del 2023, amb la mateixa ministra ocupant la cartera de Treball i Economia Social que en el govern anterior, no pot elaborar-se de cap manera sense tenir en consideració tot l’anteriorment exposat, tant mirant enrere, és a dir a tot el que ha passat i com ha canviat la vida laboral en els darrers anys, com cap al futur, amb la vista posada en importants decisions que puguin adoptar-se, o conèixer-se, en seu internacional (conveni o recomanació de l’Organització Internacional del Treball sobre el treball a l’economia de plataformes, decisió del Comitè Europeu de Drets Socials sobre l’adequació o no de l’ordenament espanyol a la Carta Social Europea revisada en matèria de protecció davant de l’acomiadament injustificat) com a comunitària (eleccions europees de juny de 2024 i el seu impacte en les normes que es puguin aprovar durant la nova legislatura) i, per descomptat, també l’espanyola.