Xavi decep a Laporta, que planeja fer-lo fora

Joan Laporta no estava a Almeria, cansat i decebut com va quedar amb les declaracions de Xavi, a qui ja no veu com a entrenador del Barça per a la pròxima temporada tan sols tres setmanes després de ratificar-lo. Deco tampoc va viatjar a Andalusia. Rafa Yuste, el vicepresident esportiu, sí que va assistir al triomf sobre l’equip andalús (0-2), però no va parlar. Acostuma a fer-ho el dirigent, sigui abans o després de cada jornada.

Però no era el moment de parlar. Ningú no va dir res, conscients tots, fins i tot el tècnic, que es viuen hores decisives per al seu futur, en sentir la desconfiança del president i d’un cert sector de la plantilla, erosionat el seu missatge per les crítiques que va abocar cap als jugadors.

Laporta no estava a Almeria perquè no volia estar, profundament molest per l’actitud i el missatge conformista de Xavi, fins al punt d’estar disposat fins i tot a acomiadar-lo perquè no piloti el nou projecte esportiu del Barça, segons va revelar Jordi Basté a RAC-1.

Té contracte fins al 2025, per la qual cosa un acomiadament immediat -sigui abans que acabi la Lliga o al final d’aquí a nou dies- exigiria una negociació del contracte de l’entrenador, així com el del seu nombrós staff tècnic. Assumpte que no hagués passat, no obstant això, el gener passat quan Xavi va renunciar al seu càrrec, encara que va decidir fer-ho en diferit.

No volia Laporta estar prop de Xavi, el tècnic que viu instal·lat, molt a contracor, enmig d’un permanent «enrenou», aquesta va ser la paraula que va fer servir a Almeria. Un enrenou que el pot atropellar, tot i que havia estat confirmat en el seu càrrec fa tan sols 21 dies. Confirmació forçada i gens creïble, com s’ha demostrat amb el pas del temps, erosionada la relació de confiança des de fa setmanes. No li consta a Xavi directament que el seu lloc estigui en perill.

L’opció Márquez

Hi ha absències a Almeria, sigui per motiu d’agenda, com van al·legar en el nucli íntim del president o d’una altra naturalesa, com la de Deco, i silencis que resulten més eloqüents que molts discursos. Va marxar enfadat Laporta pel 4-2 encaixat a Montilivi davant el Girona. I aquest malestar va augmentar en escoltar l’entrenador el dimecres en la roda de premsa prèvia al duel amb el conjunt andalús, l’últim argument al qual s’aferra el dirigent per a posar data definitiva de caducitat a Xavi.

Pendent està ara tot el club de quan i de com s’executa aquest pla que ha ideat un enfadat Laporta quan només queda una setmana per acabar la temporada. Rafa Márquez, l’entrenador del filial, és, sens dubte, l’opció més assequible (i més barata) que té a mà el president per a substituir a Xavi. El mexicà, no obstant això, està involucrat en la promoció d’ascens a Segona Divisió.

A Laporta no li ha agradat gens el discurs previ de Xavi al duel contra l’Almeria. Un discurs realista, alhora que conformista, amb el qual va retratar la complexa situació econòmica que ofega al Barça. Amb un punt de resignació que era contradictori amb el missatge d’il·lusió i triomfalista que es va traslladar no fa ni un mes. Era el 24 d’abril quan president i entrenador van escenificar el pacte per a la continuïtat.

Però Laporta s’ha molestat perquè considera que el club, i enmig d’una tremenda crisi econòmica, ha invertit gairebé 300 milions d’euros en 17 jugadors per a completar i reforçar la plantilla, per la qual cosa hauria de jugar molt millor del que ho ha fet aquesta temporada. S’uneix a aquesta circumstància la gestió que ha fet Xavi de Vitor Roque, a qui gairebé no ha utilitzat en aquests cinc mesos.

Cohabitació complicada

Una continuïtat que ningú pot garantir ara en el club, malgrat que Xavi té contracte fins al 2025. La relació entre tots dos, malgrat les bones paraules públiques, s’ha esquerdat de nou, per la qual cosa corre seriós perill aquesta aliança que havien reforçat.

De moment, hi ha la incògnita de descobrir si el president actuarà ja de manera immediata amb aquest aire ‘laportià’ que va exhibir en el seu primer mandat, atrevit en la presa de decisions, o es refugia en el to del seu segon mandat, ple d’improvisacions.

Ja es va contenir Laporta al gener quan va mantenir a Xavi per ser qui era. I és. «Una llegenda del club». Amb qualsevol altre entrenador la situació hauria estat radicalment diferent perquè el dirigent l’hauria acomiadat de manera immediata sense deixar-lo completar els cinc mesos finals de la temporada, va reconèixer el mateix Laporta.

Amb aquest argument que «és una llegenda» i connectat emocionalment amb Xavi, Laporta va acceptar una fórmula inusual d’abrigallar a un tècnic. Una cosa poc habitual i més encara per al president, qui se sent desconcertat amb tot el que ha fet el tècnic.

Va mantenir a la banqueta a un entrenador que va anunciar el seu comiat. En el camí, de gener fins a maig, l’equip va perdre tot el que tenia en joc (Supercopa d’Espanya, Copa del Rei, Champions i Lliga), reduït a aferrar-se a l’»objectiu de mínims» d’acabar en el segon lloc superant l’amenaça del Girona, mentre el Madrid s’apropa a un doblet que empetiteix al Barça.

Des de la derrota al Bernabéu, amb aquell vídeo en el qual va reclamar fins i tot la repetició del clàssic pel ‘gol fantasma’ de Lamine Yamal, Laporta ha minimitzat les seves aparicions. Tan sols va comparèixer a la sala de premsa de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí per a abraçar-se amb l’entrenador, que el va convèncer «en dos minuts de xerrada» per a continuar liderant el projecte.

Tempesta permanent

A partir d’allà, el president no ha parlat. Ni se’l veu massa. No parla de res, sorprès i disgustat amb els últims moviments públics de Xavi. Ni parla Laporta del préstec que va sol·licitar la seva junta directiva, destapat per El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, ni tampoc del futur de l’entrenador, conscient que no vol ser presoner de les seves paraules.

Al tècnic també li passa el mateix, sentint-se enmig d’una tempesta que no s’acaba mai. Aquest dijous, per exemple, després de l’Almeria-Barça, va oferir la roda de premsa més breu en els seus dos anys i mig com a entrenador del Barça. Tan sols sis minuts i mig va durar. I a la quarta pregunta se li va qüestionar si es veia a la banqueta blaugrana la pròxima temporada. «Totalment. Tinc molta il·lusió, moltes ganes de començar la pretemporada», va argumentar Xavi, qui tampoc tenia massa ganes d’esplaiar-se.

«A mi, personalment, ningú no m’ha dit res. La relació no canvia», va dir Xavi a la sala de premsa de l’Estadi dels Jocs Mediterranis després d’apropar-se al segon lloc gràcies als dos gols de Fermín, un noi que es va inventar en veure el seu «dinamisme i el seu timming per a arribar a l’àrea». Ningú li ha dit res, sostenia el tècnic, encara que era conscient del «soroll».