Tancat per ordenació «apiscopal»

Acostar l’Església a la societat. Aquest és un dels reptes que el bisbe Octavi Vilà té sobre la taula (i marcat en vermell). Gairebé res. O gairebé tot. Diumenge, amb la Catedral plena a vessar per testimoniar -per fi- el relleu al capdavant de la diòcesi de Girona, riaudes de gent feien cua per fer-se un selfie amb l’home del moment. Els polítics, a les portes de l’inici de campanya, els primers. Al carrer, però, ningú en sabia res de cap ordenació. Els gironins de segona seguien fent la seva vida, la majoria, traient la pols a la segona residència.

El nou bisbe de Girona té feina. Perquè, d’entrada, en la senyalització «excepcional» d’accés al temple, un cartell imprès enganxat amb cinta americana deixava entreveure l’escepticisme social, prohibint aparcar per «acte apiscopal». En passar-hi per davant, vaig dubtar de si m’havia equivocat d’escenari, que allà s’hi deuria haver conreat, de la nit al dia, una plantació d’apis i se’n feia la inauguració oficial a bombo i plataret, com si fos Temps de Flors. O una fira de l’apicultura emulant la festa de la cervesa al més pur estil de l’autèntic Oktoberfest, amb food trucks de mel estesa sobre gofres, amorosint una salsitxa de frankfurt o en forma de mojito. Potser, també vaig dubtar per un moment, la Catedral de Girona s’havia posat en venta -o de lloguer per un bon sac de milions- a mans d’un portal immobiliari. Però res. L’acte era rigorosament eclesiàstic.

Gairebé una setmana després de l’ordenació -episcopal, per cert- ningú n’ha tornat a parlar. Tothom -bé, qui més qui menys, vista la distància social que la societat hi ha interposat- reclamava un nou bisbe després de més de dos anys de seu vacant. Ara, Girona el té (i monjo, per més inri, el primer en convertir-se en bisbe de Girona en 593 anys). Però al carrer, el pols segueix igual. Ja ningú se’n recorda de tant que l’esperàvem. Octavi Vilà no ho tindrà fàcil: en vint anys la xifra de capellans gironins s’ha reduït a la meitat, passant de 246 preveres a finals del 2000 als 110 actuals; l’edat mitjana dels capellans gironins és de 73 anys; i la nostra és la província amb menys casaments catòlics de tot Espanya. El fins ara abat de Poblet defensa que l’Església no ha d’imposar, sinó proposar. D’entrada, caldria proposar deixar els prejudicis a casa, que són molts i fan massa soroll.

Subscriu-te per seguir llegint