L'atur a Girona puja fins al 12,47% i registra l'increment més elevat des de 2020

El mercat laboral ha patit enguany amb més d'intensitat els obstacles amb els quals se sol trobar en l'arrencada de tots els exercicis. El balanç del primer trimestre sol ser negatiu, ja que tradicionalment es perden ocupats i es guanyen aturats. Tant és així que cal remuntar-se al primer trimestre del 2007, just abans d'esclatar la bombolla immobiliària i financera, per a trobar un inici d'any en què mercat laboral no perdés pistonada. Partint d'aquesta premissa, 2024 ha registrat un saldo més negatiu de l'habitual, el pitjor des de l'esclat del covid, tant a Girona, com a Catalunya i Espanya.

A les comarques gironines, la taxa d'atur s'ha enfilat fins al 12,47%, més de tres punts més respecte al tancament de 2023, el que suposa la pujada més important des de principis de 2020 quan el coronavirus va aturar l'economia. Segons l'Enquesta de Població Activa (EPA), en el primer trimestre, l'economia gironina ha perdut 2.600 llocs de treball. No obstant això, el nombre d'aturats s'ha disparat fins als 52.300, 14.400 més que a finals de desembre. Bona part d'aquesta massa de població aturada (prop d'onze mil gironins) prové de persones que en els últims mesos de 2023 estava en situació d'inactivitat (ni treballava ni buscava feina), i que ara s'ha incorporat al mercat de treball a la recerca d'ocupació.

En termes anuals, el nombre de persones que està treballant a les comarques gironines continua creixent. Avui, segons l'EPA, hi ha 367.300 gironins amb feina, 600 més que fa un any.

Pel que fa a l'evolució trimestral, el sector que més ha patit ha estat els serveis. Una explicació cal buscar-la en el fet que, l'última EPA no recull plenament l'efecte de les contractacions de Setmana Santa, mentre que la del darrer trimestre de 2023 sí que contemplava els reforços de la campanya de compres del Black Friday i de Nadal.

La situació que viu el terciari gironí, no es reprodueix a la resta de sectors. Perquè tant la indústria, com la construcció i l'agricultura tanquen el trimestre creant ocupació. En el cas del primari, entre gener i març ha guanyat 2.400 treballadors (dels 7.000 es passa als 9.400). I pel que fa a la construcció, n'ha sumat 1.100 més (de 28.300 a 29.400). El que ha remuntat més, però, és la indústria. El sector va tancar el desembre amb 71.000 treballadors. A finals de març, aquesta xifra s'havia incrementat fins als 75.700. És a dir, que durant el primer trimestre del 2024 aquest sector ha creat 4.700 llocs de treball.  

En el conjunt d'Espanya, segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), la taxa d'atur va repuntar cinc dècimes respecte al trimestre passat, fins a situar-se en el 12,3%. L'any passat, per a aquest mateix període, el repunt va ser de quatre dècimes. I l'ocupació, per part seva, va baixar en 139.700 persones, la major retallada des de 2020. Una retallada, a més, que es va centrar bastant més en les dones (-86.800) que en els homes (-52.900). No obstant això, treballen menys persones en total, però les que treballen ho fan més hores. La jornada laboral mitjana es va situar en 36,1 hores setmanals.

Catalunya, per la seva part, es va deixar 17.000 ocupats durant el primer trimestre respecte a l'anterior, fins a un total de 3,78 milions d'ocupats. La taxa d'atur va augmentar tres dècimes, fins a un 9,5% de desocupació.El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, va destacar que un increment interanual de 192.000 persones treballant, el que suposa un nou rècord en un primer trimestre.

Bones perspectives per a 2024

Malgrat que l'arrencada de l'any ha estat fluix, Espanya va aconseguir retenir la simbòlica cota dels 21 milions d'ocupats, concretament es va quedar en 21,25 milions de persones, que dóna fe, en conjunt, del bon moment pel qual transita el mercat laboral des que va començar a recuperar-se de la covid.