«L’ésser humà està causant la cinquena extinció massiva»

L’ecòleg evolutiu, biòleg de plantes i genetista Moisés Expósito, distingit ahiramb el Premi Princesa de Girona Recerca 2024, adverteix que l’ésser humà està causant «la cinquena extinció massiva», primera d’elles «causada» pels efectes del canvi climàtic i la destrucció d’ecosistemes.

Expósito, professor de biologia del canvi a la Universitat de Califòrnia i a l’Institut Mèdic Howard Hughes (Estats Units), explica que les seves recerques busquen donar resposta a la pregunta «molt complexa» de si les espècies evolucionaran a nivell genètic davant el canvi climàtic i, si no, què es pot fer per predir i prevenir la seva extinció.

Expósito assegura que hi ha certes espècies que estan evolucionant i que l’evolució no és una cosa súper lenta «com ens deia Darwin», a més d’apuntar que «Totes les poblacions s’estan adaptant».

«Ho veiem en alguns ocells de les ciutats, que estan adaptant el seu pic perquè posem menjadores; uns altres tenen les ales una mica més curtes per volar entre els cotxes, i moltíssimes plantes estan accelerant el seu temps de floració per l’escalfament global», explica.

En l’actualitat, Expósito analitza l’evolució d’una petita planta sota diferents condicions simulades de canvi climàtic. «Veiem que, d’alguna manera, (la seva evolució) és predictible i estem intentant usar els models computacionals i genètics que hem desenvolupat per fer millor conservació d’altres espècies, no solament de plantes, també d’animals», apunta l’investigador, nascut el 1990.

L’«adaptar-se o extingir-se» torna a imposar-se i, entre les espècies en risc de desaparèixer, cita exemples «clars» com els coralls, que pateixen l’escalfament dels oceans; l’ós polar, que s’està quedant sense gel; o l’Amazones, on, després d’una sèrie de sequeres, es poden veure des del cel «pedaços d’arbres que s’han assecat». «A l’Amazones!», exclama.

«Estem en una crisi global de pèrdua d’espècies i pèrdua d’ecosistemes, per això hem de pensar al contrari, petits individus pensant en local, amb aquestes noves tecnologies, amb passió i amb creativitat, poden arribar a tenir un impacte global», sosté.

I posa la seva recerca com a exemple: «Mai m’havia esperat que estudiant una planta bàsica que s’usa en genètica en laboratoris, podíem generar models que ara es poden utilitzar en el marc global de l’ONU per protegir millor les espècies. I això és exactament pensar en local, actuar en global», afirma.